As seen onFavicon for https://www.ara.catara.cat

Del pamflet al tuit

Així es munten les revoltes al segle XXI

Embed

  1. Les velles eines

  2. Les octavetes
    Com estendre una proclama? Durant anys no hi ha hagut més remei que imprimir textos curts i repartir-los a mà. Els pamflets ja van ser clau durant la revolució francesa i la revolució industrial. També van ser un important mitjà de comunicació antifranquista. Les octavetes cridant a la vaga de tramvies dels 50 o al boicot a 'La Vanguardia' pel cas Galinsoga no deixen de ser una versió impresa del que més endavant serien els 'passa'l' dels SMS i els WhatsApp.
  3. Amb tot, el pamflet no ha mort. La crisi econòmica global els ha fet ressuscitar. Com el llibre breu i directe de Stéphane Hessel 'Indigneu-vos', tot un referent en el moviment del 15-M.
  4. La paret
    Amb un esprai o un pinzell gruixut i un pot de pintura n'hi ha prou per expressar una idea al carrer. Potser no és una opció molt cívica, però és innegable que algunes pintades, punyents o poètiques, han sabut comprimir estats d'ànim amb tanta eficàcia que han passat a la història. Com les del Maig francès. Una pintada no deixa de ser un tuit esculpit sobre pedra, abans de Twitter.
  5. La cançó protesta
    La majoria de moviments socials tenen les seves bandes sonores. A Catalunya, els components dels Setze Jutges i molts altres cantautors van convertir-se en icones de la lluita antifranquista.

    A Portugal, 'Grandola, Vila Morena', l'himne de la Revolució dels Clavells, continua sonant encara ara en les manifestacions contra les retallades.  
  6. "Grandola" na manifestação de 2 de Março de 2013 no Terreiro do Paço
  7. I va arribar l'SMS i el "passa-ho"


    Al principi ningú el trobava necessari, el mòbil. I els que en tenien un eren uns esnobs. Però l'any 2006 va resultar que a Espanya ja hi havia més telèfons mòbils que persones. I van aparèixer els SMS. I el 13 de març de 2004 algú va enviar un missatge amb un "passa-ho" i el govern d'Aznar va començar a caure. Dos dies abans, 191 persones van morir en els atemptats terroristes als trens de Madrid. Molts ciutadans creien que l'executiu espanyol amagava informació sobre la seva autoria i centenars de persones es van concentrar espontàniament davant les seus del PP, la vigília de les eleccions generals.
  8. "Aznar de Rositas? ¿Lo llaman jornada de reflexión y Urdazi trabajando? Hoy 13-M. A las 18h. Sede PP C/Génova 13. Sin partidos. Silencio por la verdad. ¡Pásalo!".

    La llegenda diu que aquest va ser el primer SMS, enviat simultàniament per un professor de la Universitat Complutense de Madrid militant d'Izquierda Unida i un periodista.
  9. Manifestación 13-M TV3
  10. Les xarxes socials i el món 2.0


    El 2003 el jove iraquià Salam Pax explica en primera persona la invasió de les tropes aliades a l'Iraq des del seu blog.
  11. Neix la societat de la informació. I el periodisme tradicional entra en crisi.

    YouTube és el personatge de l'any 2006, segons la prestigiosa revista 'Time'. Internet ho ha revolucionat tot. El primer mitjà que combina comunicació pública i privada. Amb un ordinador connectat a la xarxa, qualsevol usuari esdevé emissor global. YouTube –que permet penjar vídeos i compartir-los–, però també les webs personals o els blogs. Després arribaria el Facebook i Twitter. Neixen els mitjans d'autocomunicació de masses. I el ciutadà pren la paraula, amb més ressò que mai. Un 'You' gegant va presidir la portada de 'Time'.
  12. L'any 2009 l'influent blogger nord-americà Andrew Sullivan proclama Twitter com "l’eina fonamental per organitzar la resistència a l’Iran". 'The New York Times' defineix la revolució verda com un combat entre "matons disparant trets" i "manifestants disparant tuits".
  13. La primavera àrab té Twitter i Facebook com a grans aliats. Wael Ghonim, treballador de Google, va ser un dels rostres de la revolució que el 2011 va derrocar el dictador egipci Hosni Mubàrak. L'impacte de les xarxes socials va ser tan gran que Mubàrak va ordenar tancar internet a tot el país.
  14. A Síria, YouTube es converteix en el portaveu de la revolució. Les gravacions clandestines dels activistes són un testimoni de la repressió, mentre el règim de Baixar al-Assad imposa el silenci mediàtic. Les càmeres dels activistes són l'única font per als grans mitjans, vetats pel règim.
2
Share

Share

Facebook
Google+