El (des)control dels Informers

El boom de l'eina nascuda al Facebook exigeix als adolescents aprendre a gestionar la seva intimitat

Embed

  1. Eren les vuit de la tarda d’un dilluns fred de gener quan la Laura Gómez, la Ruth Sánchez, la Carina Sasi i la Rashida El Massaoudi estaven prenent un cafè en un dels pisos de la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Era època d’exàmens i després de portar més de sis hores seguides estudiant, la Laura i les seves amigues van començar a investigar si existia alguna pàgina web que permetés enviar missatges anònims al noi que havien vist a la biblioteca de la facultat i que no es podien treure’s del cap. 


  2. No van trobar res que permetés fer-ho així que van decidir crear-ho elles mateixes: el 15 de gener del 2013 va aparèixer el primer fenomen amb el nom de ‘Informer de la UAB’ i en poques hores aquest servei es va estendre com una taca d’ol;, primer amb el nom d’altres universitats i més tard amb el nom de pobles, comarques, instituts, discoteques i, fins i tot, línies de metro.
  3. El fenomen Informer permet difondre a través de la xarxa social Facebook una queixa, una declaració d'amor o senzillament fer pública alguna tafaneria sense que el nom de l'usuari que ho envia sigui identificat. L'internauta que desitja publicar un missatge ha d'enviar un correu privat a l'administrador de la pàgina, qui ho publica aleshores al mur de la xarxa social de forma anònima. Però, el que en principi semblava una eina perfecta que no podia provocar conseqüències negatives, amb poc temps va encendre l’alarma dels instituts i col·legis. En moltes pàgines de centres educatius d’estudis de primària i secundària s’hi difonien missatges amb el nom d’un alumne acompanyat per un insult o un secret que danyia la dignitat de l’estudiant, convertint-se així en un objecte de bullying. De fet, fins a un total de 12 víctimes van denunciar als administradors de les pàgines web en qüestió per insults, amenaces, vexacions i, fins i tot, per acusacions a professors
  4. Segons el psicòleg especialitzat en adolescents, Jaume Funes, l’Informer posseeix una força: permet tenir la sensació d’estar compartint alguna cosa. I aquesta vivència la fa potent. El repartiment de les vivències personals i virtuals serà la gran complexitat dels joves: no s’agreujarà la comunicació entesa com a tal, però sí que s’haurà d’acotar. Funes, tot i que admet que l’Informer no ha esdevingut res més que “una tertúlia vocàlica-existencial” d’un període de temps curt, assegura que “pot existir una gran intensitat en una comunicació virtual i un gran desenvolupament emocional”. L’Informer en aquest sentit ha obligat la societat a canviar d’actitud i de mentalitat. Per exemple, comenta Jaume Funes, arran dels Informers dels instituts, s’ha demostrat que “la vida quotidiana de l’escola és una categoria interessant i que val la pena ser divulgada. És el moment que els pares o els mestres assumeixin que l’estudiant va a l’escola a esdevenir adolescent, i de passada estudiar”.


    Pilar Riera, també psicòloga especialitzada en adolescents, explica que aquest col·lectiu no ha mostrat un canvi d’actitud amb l’aparició de les xarxes socials, ja que els joves d’avui dia ja han nascut amb les noves tecnologies als dits. “Tot i així, existeix un problema derivat d’una falta de consciència. L’anomenat ciberllullying desenvolupa actituds que ataquen a la reputació d’una persona, ja que mitjançant històries, ja siguin certes o inventades, es pot fer mal i ferir sentiments de la víctima”. El cas dels Informers, explica Riera, és només una eina com qualsevol altra i de les moltes que ja hi ha per a poder dur a terme aquest ciberbullying. Però mitjançant la xarxa, argumenta la psicòloga, també hi ha altres maneres de ferir. “El fenomen dels Informers l’hem de concebre com una eina més de fugacitat que es va crear a Facebook a principis del mes de gener, però que, de la mateixa manera que es va crear i va formar un boom, en poques hores s’ha desinflat i acabarà desapareixent”.

  5. D’altra banda, Riera diu que “el fet que la publicació d’aquest missatge es faci de forma anònima fa que molts joves se sentin més valents i escriguin comentaris sense tenir amb compte les conseqüències que poden provocar aquests”. A més, “la introducció de l’anonimat a les xarxes socials provoca un augment de riscos pel que fa les acusacions i, per tant, això podria esdevenir un atac a les persones i comportar conseqüències penals”. En aquest sentit, el psicòleg Jaume Funes diu que convé trencar amb certs errors d’interpretació que han sorgit arran d’aquestes noves eines: el risc de l’anonimat de l’Informer i el possible origen de l’anomenat ‘fals amic’. En primer lloc, Jaume Funes comenta que no existeix un risc per publicar continguts sense la identificació del missatger sinó que el perill ha d’anar focalitzat, tal com comentava Riera, en la mesura amb què el que es comenta a la xarxa pot afectar a algú. “L’adolescent és un personatge que la societat no sap què fer amb ell, no sap on col·locar-lo, i no li donen responsabilitats amb les seves decisions personals”. És per aquest motiu, diu Jaume Funes, que l’important és fer entendre als joves que tot allò que es publica afecta a un altre.

    Un segon error d’interpretació, segons Funes, és la idea que està naixent un ‘fals amic’ arran de les xarxes socials. “Les relacions que tens al Facebook són com les de la vida real: un amic per sortir, un amic per parlar, un amic per passar-t’ho bé... Fa temps que els adolescents saben distingir-ho. Quan introdueixes la virtualitat simplement sorgeixen noves formes de sociabilitat i algunes persones esdevenen amics virtuals.” No obstant, és innegable que la presència té uns valors. El tacte. L’olfacte. Però la paraula no es perd. La comunicació no s’ha esfumat, segons el psicòleg: simplement evoluciona. “Quan s’estudia l’impacte de les xarxes socials, l’estàndard que predomina és un adolescent que té molts amics reals, moltes relacions reals, molta comunicació amb telèfon, un ús sistemàtic d’Internet i que disposa d’una xarxa d’iguals i una xarxa d’interessos. L’una no ha substituït mai a l’altra”.


    I aquesta interpretació també la podem traslladar al terreny de la comunicació. Aquestes eines no agreugen la comunicació cara a cara, que en un principi sembla ser que s’ha esfumat, sinó que encara la fan més possible. Bàsicament neixen noves formes de comunicació. “La discussió que té tota societat en general és només perquè es tracta d’una realitat encara poc definida”, diu Funes.


    Del desenllaç de tot conflicte que pugui sorgir de les xarxes socials ens en parla Annia Calsina, advocada especialista en dret penal, qui explica que “utilitzar una plataforma de Facebook per desprestigiar l’honor d’una altra persona comporta greus conseqüències, tant per la víctima com per qui participa en l’acció admetent i sabent les conseqüències que podria portar”. Calsina argumenta que participant en aquestes pàgines es pot arribar a ser acusat per delictes contra l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, els quals poden ser sancionats amb penes mínimes de 6 mesos a dos anys de presó. “En aquests casos les conseqüències penals es podrien dividir en tres branques ja que tant el proveïdor, en aquest cas Facebook, l’administrador de la pàgina així com l’usuari i impulsor del missatge, han col·laborat per dur a terme el delicte”.


    L’article 28 del Codi Penal estableix que es consideren autors d’un fet tots aquells que intervinguin directament o indirectament en l’execució de l’acte. Al mateix temps l’article 30.2 del mateix codi estableix que aquests delictes responen a un ordre de culpabilitat sent en primer lloc responsables els autors del redactat del text, seguits dels directors de la publicació i en tercer lloc els directors de l’empresa editora, és a dir, Facebook

     

    Els psicòlegs especialitzats en adolescents Riera i Funes coincideixen en què el fenomen ha esdevingut, en definitiva, un boom enmig d’un determinat entorn sociològic que l'ha afavorit però que a llarg termini, juntament amb les xarxes socials en general, s’ha convertit en un veritable mercat en què la veritat es compra i es ven. Les noves eines han impulsat la necessitat d’ensenyar als adolescents que han de ser gelosos de la seva intimitat. “Els hi hem d’ensenyar que han d’aprendre a saber què volen que sigui conegut i què no; un equilibri que necessita molt d’esforç”.


    I els qüestionem als psicòlegs: per què s'ha arribat a crear una eina com l'Informer i com tractar-ho amb l'adolescent?

  6. Per què s'ha creat l'Informer i com podem tractar-ho amb l'adolescent?
Like
Share

Share

Facebook
Google+