Oriol Bohigas&Vicente Guallart. Cara a cara. 6.11.2012

Sessió .tecno d'Ecotendències Cosmocaixa dedicada als reptes de la ciutat del Futur.

Embed

  1. Cara a cara amb:

  2. Vicente Guallart:
  3. Oriol Bohigas:
  4. Amb la moderació de Xavier Graset:
  5. Intervencions inicials:

  6. Xavier Graset: Les ciutats no poden ser un problema més, han de ser la solució. El model de Barcelona, quin paper ha de jugar? Com seran les ciutats del futur?

    Oriol Bohigas: L'interés que tinc és per escoltar en Vicente Guallart, m'interessa saber què ens espera, quins programes tenim a Barcelona. 

    Tot i amb això, ja que m'ho pregunta. Parlaré també del que vam fer als anys 80 a Barcelona. El que vam fer aleshores no era exactament la creació d'un model... de fet, la frase 'model Barcelona' em fastigueja. L'urbanisme és una altra cosa. No vam veure l'urbanisme com un model resoluble a nivell matemàtic… hi ha moltes variables polítiques, geogràfiques, culturals... a tenir en compte. L'urbanisme, en el fons és una manifestació política, no és netural. Hi ha ciutats de dretes i d'esquerres. Els autors de les cases de les nostres ciutats no són els arquitectes, sociòlegs, urbanistes… sinó els alcaldes. Això anant bé. Perquè hi ha polítics que no assumeixen aquesta feina i deixen fer. Ciutats sense caràcter. 

    En aquell moment vam aprofitar una excepcionalitat per plantejar una manera diferent de fer urbanisme a la ciutat. Això ha tingut una certa influència, també en altres ciutats europees.

    Quin balanç faig d'aquell moment? Algunes claus:
    - Hi va haver el convenciement dels polítics que un element important per a plantejar la ciutat del futur era la forma, això era vist com a 'ornamental' per a alguns. Per nosaltres aquest era un tema clau. La forma no és només un tema estètic, és un tema social. El tema essencial de l'urbanisme és l'espai públic.
    - La no limitació funcional. En aquell moment estaven de moda tots els plans generals que catalogaven cada barri (residencial, industrial,...) de forma expressa. Però a la ciutat li convé que no hi hagi classificació, la ciutat ha de ser la irradiació de diferents encontres... encontres que ha d'afavorir. 
    - La ciutat havia de ser entesa, 'llegible' per part de la ciutadania. La ciutat ha de parlar amb un 'lèxic' conegut. - Salvar les característiques del nostre model històric de ciutat compacta. No ens interessava el model americà de ciutat extesa. Volíem el carrer que continuava en un altre carrer, fins arribar a una plaça, etc.
    - Havíem de construir allà ja hi havia construcció, no colonitzar nous espais. Abans de fer un edifici nou, cal veure si es pot reaprofitar o rehabilitar un edifici o espai ja existent. 

    Com abordar les urgències? Hi havia una llista tan gran de defectes que vam haver de prioritzar. La facilitat de fer un projecte, era un dels elements que ens convidaven a prioritzar-lo. 
  7. Vicente Guallart: 

    El moment d'avui? 
    D'alguna manera estem com a l'any 1979: crisi econòmica, una transició política. També en aquell moment hi havia una necessitat de relacionar un discurs polític amb un discurs urbanístic. Vivim un moment de gran interès i podem trobar molts paral·lelismes amb allò que passava en aquell primer ajuntament després de la dictadura.
    Quan jo vaig arribar a l'Ajuntament vaig descobrir a moltíssims professionals que havien treballat amb Oriol Bohigas al Departament de Projectes Urbans. Vaig reconèixer la seva feina aleshores: formalitzar una cosa que en aquell moment es feia de forma molt improvisada.
    Barcelona té una llarga tradició de vincular espai públic i benestar. 
    En Bohigas va crear el Departament de Projectes Urbans i nosaltres la tinença d'alcaldia d'Habitat Urbà. Als vuitanta tocava fer una feina d'urgència de reconstruir, el repte avui és un altre: com reinventem una vegada més la ciutat, però ara sumant a l'asfalt, llums i arbres... una nova estructura de pensar la realitat. Parlem d'habitat, no només de ciutat. Fusionem a l'urbanisme l'ecologia, la tecnologia...
    No podem parlar de ciutat i medi ambient com a coses diferents. S'han fusionat.

    Si Cerdà fos viu hagués creat un departament d'Habitat Urbà. Ell ja va veure que la mobilitat canviaria les ciutats, va tenir aquesta mirada més integral.

  8. Vicente Guallart: 
    La tradició de Barcelona és reinventar Barcelona. Sempre. Ara intentem reprendre aquest camí. 
    El context que ens toca viure és d'una crisi molt dura, però això és una oportunitat. Ens ho hem de mirar així.
    Internet ha canviat les nostres vides però no ha canviat les ciutats?
    Arquitectura icònica? Ja està bé, és com el gol del Messi, però no ho ha de presidir tot, no hi hem de posar tot l'accent, com va passar a Bilbao. No és el que volem nosaltres.

Like
Share

Share

Facebook
Google+