Qui va ser Carlos Sentís
Veig un última hora per Twitter que anuncia la mort de Carlos Sentís. Ràpidament, cerco a l'hemeroteca de VilaWeb un article que recordo que va escriure Xavier Montanyà per compartir-lo, ja que sospito que els grans mitjans només explicaran una part de la vida de Sentís. I tan o més important és la informació que s'omet com la que es dóna.
Sentís: mentiràs però no enganyaràs
Article de Xavier Montanyà de l'1 de juliol de 2005.
"...Tan execrable és inventar-se un passat de víctima, com esborrar un passat de col·laborador del règim. La veritat, la fabricaven així. Encara ho fan. I, a més, tenen deixebles. Potser per això Carlos Sentis va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1989) i el Premi Nacional de Periodisme (1998)."- Un tomb per la púrria I, per Ramon Barnils:
>> C O N T R A S T A N T <<Les pistes anunci d'Un tomb per la vida d'aquest vespre (l'altre dimarts per al lector) són clares: nat el 9 de desembre del 1911; amb De Gaulle a l'Àfrica durant la II Guerra Mundial; al judici de Nuremberg contra els nazis; al casament de Balduí de Bèlgica amb Fabiola de Mora el 1960; a l'enterrament del president dels EUA John F.- Un tomb per la púrria II, per Ramon Barnils:
- >> C O N T R A S T A N T <<A Un tomb per la vida ja llunyà el personatge triat era Carles Sentís Anfruns, periodista i polític. En les pistes anunci prèvies s'hi deia, amb graciosa picardia, o amb gràcia picardiosa, que l'aital ''ha estat a tot arreu''.
- Un tomb per la púrria III, per Ramon Barnils:
- >> C O N T R A S T A N T <<Ho liquidarem ràpid per anar al fons: explicades les feinetes de guerra de Carles Sentís, conegut al milieu per "l'espion de Franco", vet aquí un detall sobre la seva postguerra: surt a Guerra de España, de Juan Ramón Jiménez, republicà, espanyol, exiliat, premi Nobel, editat per Seix Barral el 1985.
Carlos Sentís és el de l'esquerra de la fotografia. Passejant per Barcelona després d'entrar-hi, el 26 de gener de 1939, acompanyant les tropes franquistes:
- "La Cataluña real hoy empieza a amanecer", escrivia Sentís el 17 de febrer de 1939 a La Vanguardia en un article (pdf) titulat "¿Finis Cataloniae? El 'fin' de una película de 'gangsters', simplemente"
L'any 2009, el govern espanyol va condecorar Carlos Sentís amb la Medalla al Mèrit del Treball. El Grup de Periodistes Ramon Barnils publica una nota en què considera inacceptable que el Col·legi de Periodistes participi en la glorificació de Sentís, "un periodista amb passat franquista que va actuar com a espia contra la República durant la guerra".
Més de cinquanta col·legiats firmen la carta de protesta per la medalla a Carlos Sentís
Avui dimarts 3 de febrer hem enviat la carta al degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya on cinquanta persones col·legiades firmem la carta de protesta per la medalla a Carlos Sentís. Entre els firmants hi ha sis vocals de la Junta del Col·legi de Periodistes.- Notícia publicada el 2009 amb motiu de la condecoració de Sentís per part del Ministeri de Treball espanyol:
Sentís, condecorat el dia que fa setanta anys de l'entrada dels franquistes - VilaWebEl periodista col·laborador del règim rep una medalla del govern espanyol al Col·legi de Periodistes Avui, als setanta anys justos de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el Ministeri de Treball i Immigració espanyol condecorarà amb la Medalla al Mèrit del Treball Carlos Sentís, el periodista franquista més important encara viu.- També amb motiu de la condecoració de Sentís per part del govern espanyol apareix al Singular Digital l'article "Sentís, Xammar, Barnils i el franquisme que no acaba mai", de Quim Torra. També en parla el periodista Ferran Casas en un article titulat "Sentís".
Carlos Sentís, 'l'espion de Franco'.
Reportatge de Roger Palà i Gemma Garcia publicat a la Directa el 4 de febrer de 2009.
